Escenes amoroses

4.Escenes amoroses

Les escenes amoroses ocupen una sèrie important de capítols de la novel·la. Juntament amb la guerra, l’amor és un dels grans temes a Tirant lo Blanc.

Martí de Riquer, mestre i especialista en literatura medieval, assenyala que el tractament de l’erotisme a l’obra, incloent-hi les situacions més desimboltes, mai no és groller per la naturalitat amb què es reflecteix i pels components còmics i literaris que basteixen la narració.

Miniatura del Taccuino sanitatis (segle xiv)
Procedència imatge http://commons.wikimedia.org

Observeu la factura del llenguatge en els episodis amorosos i l’ús de recursos estilístics com la metàfora i els símbols, ja que el poder suggeridor i evocador de les paraules transmet l’abast de les accions.

• Durant la lectura, confeccioneu un recull amb totes les metàfores i símbols que fan referència a l’amor, l’enamorament o l’acte sexual. Agrupeu-los segons l’àmbit al qual pertanyen:

• Bèl·lic  :

-(diu plaerdemavida a tirant) ...Roma no es va fer en un dia ,I per un no res que la meva senyora us ha dit , ja esteu desmaiat?¿En les Batalles fortes sou un lleó valent i sempre guanyeu , i temeu una senyora sola ...
 - La meva ànima plora gotes de sang-viuda reposada-(parlant a la pricesa del que  deia tirant d’ella.)  215

El jardí de les Hespèrides, de Frederic Leighton
Procedència imatge http://commons.wikimedia.org

• Després, analitzeu tres metàfores i símbols en una fitxa que inclogui aquests aspectes:

-Ho diu la princesa Carmesina parlant amb la duquessa Estefania referint-se a que Tirant li pot fer molt de mal sentimentalment , sent així el cor un símbol de l’amor

Un símbol represenatatiu en el món de l’art podría ser per exemple un cor trencat.

• la meva ànima plora llagrimes de sang

• Ho diu la Vuida Reposada parlant amb Carmesina del que teòricament Tirant diu de la princesa . Significa que sent dolor i tristesa de les coses que Tirant diu d’ella i per aixó plora sang , dos símbols també bastant importants els quals són les llàgrimes que mostren la tristesa i la sang que simbolitza el dolor d’una ferida.
• La verge Maria plora llàgrimas de sang a raó del seu fill mort (Dolor i Amor )

Discursos

Textura discursiva

Un altre element característic del Tirant lo Blanc són els diferents registres lingüístics emprats pels personatges. D’una banda el llenguatge culte i retòric de la narració, de les descripcions o de les cartes i, d’una altra, els diàlegs i les converses de caire popular i jocós, que donen una rica textura discursiva a l'obra de Martorell.

La coexistència de registres d’índole diversa no desmereix la novel·la, ans al contrari, és un indici de modernitat i un senyal que l’obra trencava cotilles respecte dels tractats retòrics clàssics.

Així doncs, trobareu el llenguatge solemne de l’emperador o el galant dels cavallers, juntament amb l’erotisme i les facècies d’uns diàlegs que, pel grau d’atreviment expressiu, apunten l’estil i els temes de la literatura renaixentista.

Bodegó amb novel·les franceses i una rosa, de Vincent van Gogh

Procedència imatge: http://commons.wikimedia.org

Nosaltres partim d’una versió adaptada de Tirant lo Blanc, que no va ser escrita originàriament per Joanot Martorell. Ha estat elaborada amb vocabulari d’avui per apropar la història als lectors actuals. Tot i això, els canvis de registre també són presents.

Detecteu si els fragments següents pertanyen a un registre culte o popular:

1. «—Ai, llit! I qui us ha vist i us veu ara, que esteu sol, sense companyia, sense servir de res! ¿On és aquell que estava aquí quan jo somiava? I em va semblar que m’aixecava amb camisa del llit, i vaig acostar-me a aquell forat de la porta, i vaig mirar tot el que fèieu.»

1. Registre culte
2. Registre popular

2. «—Amor és condició natural a la naturalesa humana, perquè diu Aristòtil que totes les coses desitgen el seu semblant. I encara que a vós us sembli un cosa dura i estranya estar sotmès a l’amor, podeu creure de veritat que ningú no pot resistir-s’hi.»

1. Registre culte
2. Registre popular

3. «—Cavaller virtuós, em compadeixo molt de vós, pel mal que us veig passar, i per això us demano que em vulgueu dir quin mal o quin bé sent la vostra virtuosa persona. Perquè d’aquest mal jo per amor a vós me’n puc quedar la meva part. I si és un bé, jo estaré molt contenta que us el quedeu tot. Així que feu-me la gràcia de voler-m’ho dir de seguida.»

1. Registre culte
2. Registre popular

4. «—Ai, filla de mal pare! —va dir l’emperadriu—, això em dius? —I es va girar cap a l’emperador—: I vós, beneit, ¿per què voleu una altra dona, per poder anar-la tocant amb l’espasa plana, i no clavar-l’hi? ¡Mireu que mai cap donzella s’ha mort de tocar-la amb l’espasa plana!»

1. Registre culte
2. Registre popular

5. «¡I mentrestant, canteu belles sirenes, els mals tan grans que sentiu a la terra! ¡Canteu planyent la mort d’ell, que semblava un fènix entre els vius! ¡Que els animals udolin, que s’aturin els cants melodiosos dels ocells i que se’n vagin a viure a les selves deshabitades!»

1. Registre culte
2. Registre popular

6. «—Dama gentil, quina sort tinc que la primera que m’he trobat sigui la vostra mercè. Us estaria molt agraït si la vostra benevolència admetés el que us demanaré. Em tindria per un home venturós si la fortuna em fos tan favorable que em volguéssiu fer digne de poder-vos ser el servidor més proper, per bé que no en sigui digne ni m’ho mereixi, vista la gran bellesa, gràcia i dignitat que la vostra mercè posseeix.»

1. Registre culte
2. Registre popular

7. «Quan van haver estat una estona fent broma, la princesa va entrar al bany i va dir a Plaerdemavida que es despullés i que entrés al bany amb ella.

—Només ho faré amb una condició.

—Quina deu ser? —va dir la princesa.

Plaerdemavida va contestar:

—Que permeteu estar Tirant una hora al vostre llit, i que vós hi sigueu.

—Calla! Que ets boja? —va dir la princesa.»

1. Registre culte
2. Registre popular

• Quins trets lingüístics us han fet adscriure un fragment al registre culte o al popular? Per què?

Per què el registre culte és un tipus de registre que engloba mots definits com a cultes per raons evolutives o tècniques. Els mots cultes poden provenir d'una llengua clàssica com el llatí o el grec, sense sofrir un canvi evolutiu important. També es poden considerar paraules cultes els tecnicismes, que són paraules que només es fan servir en branques concretes del coneixement i són molt específiques. Cal incloure dins dels mots cultes els llatinismes, que són expressions llatines que encara es conserven actualment com ara "a priori". I es diferencia clarament amb el registre popular.

Efecte del mirall

En el punt de mira, i en el del mirall

Els jocs amb els miralls poden alterar la percepció de la realitat o mostrar-la tal qual és. Tots dos casos els trobem a Tirant lo Blanc. Indiqueu en quins capítols.

Venus del mirall, de Velázquez

Procedència imatge: http://commons.wikimedia.org

Amb els miralls s’introdueix en la novel·la el perspectivisme, un recurs literari pel qual s’obté més d’una lectura, o més d’una mirada, dels fets narrats. En els ulls de quin personatge s’emmiralla tota una escena amorosa?

• Per parelles del grup, completeu el següent esquema sobre els moments de l’obra en què destaca el joc de perspectives. Tingueu en compte els tres episodis esmentats abans, i aporteu altres exemples similars que trobareu durant la lectura:

Episodi i capítol	Indici de perspectivisme	Punts de vista superposats	Informació extra que aporten
1.- La princesa insisteix a Tirant que li dugui quina és la senyora que l’estim tant.	Mirall	Tirant declara l’amor per Carmesin utilitzant un mirall que portava a la màniga. Carmesina demana a Tirant el motiu de la seva tristesa, però al rebre el mirall s’adona que Tirant l’estima a ella.	La inteł.ligència de Tirant per enamorar a Carmesina és molt apreciada per ella.
2.-Nota d’Estefania de Macedònia a Diafebus	Mirall amb els ulls d’un personantge i una carta.	Carmesina explica l’amor que sent per Tirant. Estefania confesa el seu mor per Diafebus i li escriu una carta explicant que vol ser la seva esposa. Diafebus dóna dues opcions a Estefania, o la besa o comiat, aquest la besa per tot el cos i llegeix la carta.	Escrit en forma similar a la parlada.
3.- El somni de Plaerdemavida.	Forat de la porta	Plaerdemavida somnia que Tiranti Diafebusentren a la cambra d’Estefania i Carmesina, i s’hi estan tota la nit junts.
4.- Plaerdemavida posa a Tirant en el llit de la princesa.	Ulls d’un personatge	Plaerdemavida porta a Tirant a la cambra de la princesa i el fica en una caixa molt gran amb forats perquè vegi a Carmesina. Tirant, veu a Carmesina tota despullada, però es niga a estar al seu costat al llit.	Explica la bellesa de Carmesina i la picardia que Plaerdemavida té. Mostra també la por de Tirant a enamorar-se.

Personatges

1. Cens dels protagonistes

Aquesta adaptació de Tirant lo Blanc tracta els episodis amorosos de la història i se centra en els protagonistes principals de la novel·la.

• Feu-ne un cens de personatges i elaboreu-ne un esquema de cadascun. Seguiu aquest model, que haureu de completar durant la lectura:

Hauríeu de fer-ho amb tots els personatges principals, cadascú del grup es pot encarregar d’una fitxa que caldrà que compileu.

• Com és l’evolució dels personatges al llarg de la història? Us sembla versemblant?

L’evolució dels personatges al llarg de la història és bastant canviant. Cada personatge canvia el seu caràcter i la seva manera de ser al llarg de tota la història. Per exemple Tirant al principi és molt valent, però al conèixer a Carmesina tot va canviar i el va convertir molt més dèbil. I un altre exemple seria que abans que Tirant arribés la Viuda Reposada i Plaerdemavida es portaven bé entre elles.

• Compareu els personatges de Plaerdemavida i la Viuda Reposada: quines similituds i quines diferències observeu entre totes dues?

Algunes diferències entre Plaerdemavida i la Viuda Reposada són: Plaerdemavida és la principal ajuda en la parella, i una de les més triomfadores a l’hora de desemascarar els plans de la Viuda Reposada. I la Viuda Reposada és tot el contrari intenta que la parella de Tirant i Carmesina no pugui ser feliç.

Algunes semblances entre Plaerdemavida i la Viuda Reposada són: el seu caràcter era bastant semblant o es portaven bé abans que Tirant arribés a la ciutat.

Plaerdemavida és la principal ajuda de la parella, i una de les més triomfadores a l’hora de desemascarar plans de la Viuda Reposada.

• Quins personatges reïxen i quins no? Per què?

Els personatges que reïxen al llarg d’aquests quatre capítols són Carmesina, Plaerdemavida i l’Emperadriu. Perquè al llarg de la història no evolucionen.

Cavallers

1. Casus belli

• Dels cavallers medievals, què en sabeu? Què significava ser cavaller i quins ideals representaven a l’edat mitjana?

Els cavallers eren guerrers que anaven a cavall. Eren traballadors del rei o de senyors feudals, que els recompesaven amb terres o diners.

Un cavaller representava l’honor i la fidelitat al seu rei. Eren confidets i cortesos.

Sabíeu que per formar part de la cavalleria calia superar una sèrie de proves? I si en fem una per endinsar-nos en el món cavalleresc?

Per arribar a ser cavaller cali se fill d’un que ho fos o d’una família noble. Una altra manera d’arribar a ser cavaller era tenir un acte de valor beneficiós pel rei o d’honor en el camp de batalla, llavors,  passava a ser cavaller.

• Esbrineu els noms de la llista següent que pertanyen a cavallers reals o ficticis, i aquells que corresponen a personatges històrics o literaris:

Ivanhoe Serrallonga Perceval Galeás Pere Quart Amadís de Gaula Ulisses Faust Don Quixot Enees Rotllan

Frankenstein Lancelot D'Artagnan Curial Sant Jordi Xèniuss Gawain Ricard Cor de Lleó Raskòlnikov Gregor Samsa Dràcula János Hunyadi

cavallers reals o ficticis	personatges històrics o literaris
Ivanhoe Perceval Don Quixot Ricard Cor de Lleó Enees Raskòlnikov János Hunyadi Lancelot D'Artagnan Curial Sant Jordi Gawain	Serrallonga Galeás Faust Pere Quart Dràcula Ulisses Amadís de Gaula Gregor Samsa Frankenstein Rotllan Xèniuss

Qui és ?

Ara os presentem un cavaller:

Ara que coneixeu millor els protagonistes de l’obra, us proposem que els retrateu amb paraules.

• Escriviu, en parelles, tots els mots que se us acudeixin per definir un personatge de Tirant lo Blanc. Prepareu una endevinalla visual com la següent, sense indicar-ne el nom:

De qui parlo?

Parla de l’emperadriu.

Referències i personatges

2. Ars amandi

• Al rerefons del Tirant lo Blanc hi ha referències clàssiques sobre l’amor, que van ser font d’inspiració per a Joanot Martorell. Destrieu-les i relacioneu cada títol amb l’autor corresponent:

Històries troianes, Guido delle Colonne

De amore, Andreas Capellanus

Ars amandi, Ovidi

Tractatus de amore heroico, Arnau de Vilanova

El banquet, Plató

Remedia amoris, Ovidi

Decameron, Boccaccio

• Al fragment del poema LXXXVII d’Ausiàs March, que reproduïm a continuació, el poeta distingeix tres tipus d’amor en una classificació semblant a la d’Estefania. Amb quins mots qualifica les variants de l’amor i com són les relacions amoroses que implica cadascuna?

Tot entenent amador mi entenga,

puys mon parlar de amor no s’aparta,

e l’amador qu·en apetit se farta,

lo meu parlar no·m pens que bé comprenga.

Tres amors són per on amadós amen:

l’u és honest, e l’altre delitable;

del terç me call, qu·és lo profit amable,

per que·ls amants lurs amants no reamen.

Los dos hunits en nós se poden pendre,

si lurs dos fochs han loch en nós d’encendre.

Parla de l’amor pur, mixt i a canvi de diners.

• A continuació us presentem quatre personatges de la novel·la. Llegiu els fragments amb atenció i deduïu qui és qui.

1. «[…] va despullar-se i va quedar amb unes mitges vermelles i un barret de lli. I encara que tenia una figura molt bella i ben formada, les mitges vermelles i el barret al cap la desfavorien tant que semblava un diable, i és veritat que qualsevol dona o donzella que veieu vestida així us semblarà molt lletja, per gentil que sigui.»

Viuda Reposada

2. «I el dia del combat es va posar la mitja i la sabata, i tots els que hi eren, quan veien allò, estaven admirats de l’excepcionalitat de les pedres fines que hi havia. Mai s’havia vist una sabata de cuiro tan rica. I en aquella cama no portava armadura, només en duia a l’esquerra, i semblava que ja estava bé. I sobre el casc duia quatre pals d’or, i a sobre el Sant Greal fet a la manera del que Galeàs, el bon cavaller, va conquerir.»

Tirant lo Blanc

3. «[…] estava admirat dels seus cabells, que resplendien, rossos, com si fossin madeixes d’or; separats en dues parts iguals per una clenxa de blancor de neu que passava pel mig del cap; i estava admirant encara les celles, que semblaven fetes amb pinzell, una mica aixecades amunt, sense una gran negror d’espessor de pèls, sinó perfectes per naturalesa; i encara estava més admirat dels ulls, que semblaven dos estels rodons que relluïen com pedres precioses, i que girava no pas de cop, sinó refrenats per fer mirades gracioses, i semblaven confiats en si mateixos; el seu nas era prim i afilat i ni massa gran ni massa petit, segons la gràcia de la cara, que era d’una blancor extrema de roses barrejades amb lliris; tenia els llavis vermells com el corall i les dents molt blanques, menudes i ben posades, i semblaven de cristall.»

Carmesina

4. «I la seva noble persona era tan gentil i ben formada, que, qui l’hagués vista així, hauria pensat que era una donzella amb tanta bellesa com es pogués trobar al món. I la seva filla Carmesina se li assemblava en moltes coses, però no en totes, en general, perquè ella, de jove, la superava.»

L’emperadriu

• El millor exemple per il·lustrar la tècnica de la descriptio puellae és l’1, el 2, el 3 o el 4? Justifiqueu la resposta.

El text número tres és el text que millor s’adequa a la descripto puellae. Aquest tipus de descripció consisteix en fer una enumeració de les característiques d’ua donzella, donant-li trets idealitzats, fent que la seva bellesa passi a ser un símbol de la bellesa suprema.