Referències i personatges

2. Ars amandi

• Al rerefons del Tirant lo Blanc hi ha referències clàssiques sobre l’amor, que van ser font d’inspiració per a Joanot Martorell. Destrieu-les i relacioneu cada títol amb l’autor corresponent:

Històries troianes, Guido delle Colonne

De amore, Andreas Capellanus

Ars amandi, Ovidi

Tractatus de amore heroico, Arnau de Vilanova

El banquet, Plató

Remedia amoris, Ovidi

Decameron, Boccaccio

• Al fragment del poema LXXXVII d’Ausiàs March, que reproduïm a continuació, el poeta distingeix tres tipus d’amor en una classificació semblant a la d’Estefania. Amb quins mots qualifica les variants de l’amor i com són les relacions amoroses que implica cadascuna?

Tot entenent amador mi entenga,

puys mon parlar de amor no s’aparta,

e l’amador qu·en apetit se farta,

lo meu parlar no·m pens que bé comprenga.

Tres amors són per on amadós amen:

l’u és honest, e l’altre delitable;

del terç me call, qu·és lo profit amable,

per que·ls amants lurs amants no reamen.

Los dos hunits en nós se poden pendre,

si lurs dos fochs han loch en nós d’encendre.

Parla de l’amor pur, mixt i a canvi de diners.

• A continuació us presentem quatre personatges de la novel·la. Llegiu els fragments amb atenció i deduïu qui és qui.

1. «[…] va despullar-se i va quedar amb unes mitges vermelles i un barret de lli. I encara que tenia una figura molt bella i ben formada, les mitges vermelles i el barret al cap la desfavorien tant que semblava un diable, i és veritat que qualsevol dona o donzella que veieu vestida així us semblarà molt lletja, per gentil que sigui.»

Viuda Reposada

2. «I el dia del combat es va posar la mitja i la sabata, i tots els que hi eren, quan veien allò, estaven admirats de l’excepcionalitat de les pedres fines que hi havia. Mai s’havia vist una sabata de cuiro tan rica. I en aquella cama no portava armadura, només en duia a l’esquerra, i semblava que ja estava bé. I sobre el casc duia quatre pals d’or, i a sobre el Sant Greal fet a la manera del que Galeàs, el bon cavaller, va conquerir.»

Tirant lo Blanc

3. «[…] estava admirat dels seus cabells, que resplendien, rossos, com si fossin madeixes d’or; separats en dues parts iguals per una clenxa de blancor de neu que passava pel mig del cap; i estava admirant encara les celles, que semblaven fetes amb pinzell, una mica aixecades amunt, sense una gran negror d’espessor de pèls, sinó perfectes per naturalesa; i encara estava més admirat dels ulls, que semblaven dos estels rodons que relluïen com pedres precioses, i que girava no pas de cop, sinó refrenats per fer mirades gracioses, i semblaven confiats en si mateixos; el seu nas era prim i afilat i ni massa gran ni massa petit, segons la gràcia de la cara, que era d’una blancor extrema de roses barrejades amb lliris; tenia els llavis vermells com el corall i les dents molt blanques, menudes i ben posades, i semblaven de cristall.»

Carmesina

4. «I la seva noble persona era tan gentil i ben formada, que, qui l’hagués vista així, hauria pensat que era una donzella amb tanta bellesa com es pogués trobar al món. I la seva filla Carmesina se li assemblava en moltes coses, però no en totes, en general, perquè ella, de jove, la superava.»

L’emperadriu

• El millor exemple per il·lustrar la tècnica de la descriptio puellae és l’1, el 2, el 3 o el 4? Justifiqueu la resposta.

El text número tres és el text que millor s’adequa a la descripto puellae. Aquest tipus de descripció consisteix en fer una enumeració de les característiques d’ua donzella, donant-li trets idealitzats, fent que la seva bellesa passi a ser un símbol de la bellesa suprema.